Invitado Especial
Colaboraciones puntuales de amigos de PlanetaJupiter

Os presentamos al invitado especial de PlanetaJupiter de esta quincena: Se trata de Francesc Fàbregas, responsable del portal web ElTravesser.cat, dedicada al fútbol territorial de los equipos de la provincia de Tarragona, y en especial Valls. Gràcies, Francesc, per fer-nos aquest escrit per a PlanetaJupiter.

LA DIFICULTAT DELS EQUIPS DEL CAMP DE TARRAGONA PER MILITAR A TERCERA DIVISIÓ

Tarragona, en tot el seu conjunt, com a província, ha tingut nou equips en tota la història del futbol a Tercera Divisió. Gimnàstic de Tarragona i Reus Deportiu són, és clar, els referents provincials, que afavoreixen i  perjudiquen a parts iguals la resta de clubs de la demarcació, sobretot pel que fa al futbol base.

A part de Gimnàstic de Tarragona i Reus Deportiu, que han militat en categories molt superiors a la Tercera Divisió, no hi ha tants equips i ciutats que hagin gaudit del futbol semiprofessional. Ascó, Rapitenca, Tortosa i la Cava són els equips que hi han militat com a representants de les Terres de l'Ebre, mentre que a la zona del Camp, hi trobem la Pobla de Mafumet (filial del Nàstic de Tarragona), Roda de Berà i Morell, com a recent equip que pot gaudir d'aquest títol. 

Si ens fixem només en el Camp de Tarragona, la llista es veu reduïda. De nou baixa a cinc. La Pobla, per la vinculació amb el Nàstic, va aconseguir fer-ne el salt, fins i tot pujant a Segona B. El Morell va durar un any (temporada 2015-2016) en un pas fugaç en què la vinculació amb el Reus Deportiu va fer aigües per tots costats. El Roda de Berà és dels clubs del Camp de Tarragona que més història té. Set temporades a Tercera Divisió sota la presidència del periodista Luis del Olmo. Però la història acabaria com el rosari de l'aurora. Descens fins a Segona Territorial i a tornar a construir el club des de zero.

Ciutats de gran nombre d'habitants, de tradició futbolística i que compten amb un sector industrial i econòmic prou important, ciutats com Salou, Vila-seca, Cambrils, Valls, fins i tot Montblanc o el Vendrell, no saben què és haver tingut un equip més enllà de la Primera Catalana. 

Però, per què costa tant que equips i ciutats de l'interior de la zona tarragonina puguin fer projectes engrescadors i poder plantejar-se militar a Tercera Divisió? Al meu entendre, és llarg d'analitzar. Només citaré alguns dels motius que poden provocar aquest fet. Primer de tot, s'ha de recalcar el tema econòmic. Sovint els clubs estan dirigits per persones a qui els toca rascar-se la butxaca, i els costa molt trobar suport econòmic fora de les seves instal·lacions. Els consistoris no poden o no hi estan disposats. A més, els patrocinadors cada cop són més difícils de lligar i sovint, entre subvencions dels ajuntaments i els mateixos patrocinadors, fan possible poder tancar els balanços de cada temporada sense pèrdues o amb minsos ingressos.

Un dels altres problemes es troben en la poca paciència dels projectes esportius. Cada casa és un món i aplica un funcionament diferent, però trobar un club que tingui la mateixa filosofia entre la junta i cos  tècnic no és tan habitual com sembla. Les presses de voler trobar uns  primers resultats provoca que sovint es prenguin decisions poc encertades, i això acaba repercutint en la inestabilitat dels jugadors, afició i club en general. Un entrenador pot haver assolit l'ascens de Segona Catalana a Primera Catalana i ser considerat un gran entrenador, però si a la jornada setena de lliga a Primera Catalana els resultats no són els esperats, l'entrenador salta, i el projecte torna a zero. A Tarragona, els projectes comencen i acaben massa ràpid, però sempre hi han excepcions. Darrerament el Vila-seca, on es manté una filosofia clara les darreres temporades. Això els ha portat a consolidar-se a Primera Catalana i a generar optimisme de cara a les pròximes edicions, igual que el Reus-Cambrils B, filial del Reus Deportiu, que també aspira a l'ascens en un curt període.

Altres qüestions passarien per les apostes pel futbol base i el lligam amb els equips sèniors de cada entitat, mentre que tampoc cal oblidar-se que en aquestes categories territorials fa falta una figura dins les juntes que dominin perfectament la zona per saber on estan els bons jugadors o quins juvenils acaben la seva etapa i poden ser jugadors de reforç.

La província de Tarragona ha de ser crítica, però sobretot el Camp de Tarragona. A Primera Catalana, actualment només trobem el Vila-seca i el  Reus B, mentre que a Tercera només tenim la Pobla. Dels tres equips, dos són filials. Però en les sis comarques que formen el Camp de Tarragona hi ha molts més equips.

Francesc Fàbregas
@ElTravesser



ARTÍCULOS ANTERIORES:

Ene 2017: El destorb dels filials (Lluís Payarols)
Dic 2016: Cuidem allò que és nostre (Marc Miret)

Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso. Más información X Cerrar